- L'experta en sobirania digital alerta que Europa es juga la seva autonomia i el futur de la democràcia en la cursa per la intel·ligència artificial.
- Aquest passat dijous va tenir lloc la desena Conferència Anual de la Fundació Catalunya Europa a l’auditori de RBA, que va acollir 160 assistents.
- Durant l’acte, es va fer entrega dels Premis Llegat Pasqual Maragall, que reconeixen treballs acadèmics i de recerca, aquest any centrats en Europa, Barcelona, valors democràtics i els JJOO del 92
«És l'hora de la independència d'Europa». Amb aquesta crida, Francesca Bria, economista i experta en sobirania digital, va situar la intel·ligència artificial al centre del debat sobre el futur europeu durant la Conferència Anual de la Fundació Catalunya Europa, celebrada ahir a Barcelona. Bria va advertir que la concentració del poder tecnològic planteja un repte que va més enllà de la innovació: afecta l'autonomia política, la democràcia i els valors que han de guiar les societats europees.
La concentració del poder tecnològic posa a prova les democràcies europees
Bria va alertar que l'economia de la intel·ligència artificial concentra els beneficis en molt poques mans, mentre que els costos recauen sobre el conjunt de la societat. També va advertir de la confluència entre grans empreses tecnològiques i poders governamentals, que va definir com a tecnoautoritarisme, i dels riscos que aquestes eines poden representar per a les institucions democràtiques.
L'experta va defensar, també, que Europa ha de passar de la regulació a la construcció d'una capacitat industrial i tecnològica pròpia. «Si no ets a la taula, ets a la carta», va afirmar, reivindicant una sobirania digital que permeti al continent participar en les decisions que determinaran el seu futur. Bria va insistir que no es tracta d'anar contra la tecnologia, sinó de garantir que estigui al servei de les persones, la participació ciutadana i els valors democràtics.
Un dels missatges centrals de la intervenció va ser que Europa no pot limitar-se a regular tecnologies desenvolupades en altres llocs. Les lleis són necessàries, però cal fer un pas més: construir capacitat industrial i tecnològica pròpia, amb criteris democràtics i orientada al bé comú.
Els Premis Llegat Pasqual Maragall reconeixen recerques sobre Europa, Barcelona i les desigualtats territorials
La Conferència Anual també va acollir el lliurament dels Premis Llegat Pasqual Maragall, que en aquesta dotzena edició han rebut 32 candidatures. Aquests premis reconeixen treballs acadèmics i de recerca vinculats als àmbits que van marcar el pensament i l'acció política de l'expresident: Europa, les ciutats, la cohesió social, la governança i la transformació democràtica.
Els guardons han reconegut Yousra Balil Serroukh i Nil Aullón Coral, ex aequo en la categoria de Grau; Peter Cowley Capella, en la categoria de Màster, pel treball sobre el moviment veïnal crític amb els Jocs Olímpics del 1992; i Rubén García del Horno i Arnau Ballesteros Vilarasau, en la categoria de Recerca, pel projecte sobre les desigualtats territorials i la legitimitat democràtica a Catalunya. A més, han reconegut com a mencions especials a Ivan Sánchez Clivillé, pel treball sobre populisme i desinformació, i a Anabel Castillo, Laia Rubia i Aina Borrut, per un estudi en la complexitat de la governança metropolitana.
Els premiats van agrair el suport de la Fundació a la recerca i van reivindicar la vigència del llegat de Pasqual Maragall, tant en la transformació de Barcelona com en la seva manera d'entendre la política, la ciutat i el territori. Un pensament que continua inspirant noves investigacions sobre els reptes socials i democràtics del present.
