Barcelona ha estat des dels primers anys de la democràcia tauler de joc de la política internacional. Així ho van reconèixer els diferents alcaldes democràtics en un seminari liderat per Pere Almeda, organitzat per la Fundació Catalunya Europa juntament amb la CGLU (Ciutats i Governs Locals Units) i moderat per Agustí Fernández de Losada. El seminari va comptar amb la participació de tots els alcaldes en actiu de l’època democràtica, Narcís Serra, Joan Clos, Jordi Hereu i Xavier Trias. Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, va ser l’encarregat de traçar les línies generals de la política internacional de l’actual consistori.
Tot i que Barcelona va ser pionera, Narcís Serra, primer alcalde de l’etapa democràtica, reconeixia que en un principi la projecció exterior de la ciutat no era prioritària, però des de molt aviat es va mostra com un dels principals eixos de Barcelona. D’aquesta etapa sobresurt la gestació de la idea d’uns Jocs Olímpics a Barcelona. Serra també va destacar que l’obertura de la ciutat al món era més efectiva quan es feia a través de la cultura.
Jordi Borja, regidor de relacions internacionals en l’etapa de Pasqual Maragall va ser l’encarregat d’aprofundir sobre aquesta etapa. Els Jocs Olímpics van tenir un paper central en aquest període pel que fa a la projecció internacional de Barcelona, però també destaca l’obertura de relacions de Barcelona cap al Mediterrani i Amèrica Llatina. Barcelona també va aconseguir posicionar-se a nivell internacional gràcies a la presidència que va aconseguir Pasqual Maragall, l’any 1992 dins del comitè de regions i la presidència de Barcelona de l’Assemblea d’Alcaldes de Nacions Unides. Manel Vila, responsable de cooperació internacional a Barcelona durant el mandat de Margall va destacar l’aposta solidària de Barcelona, els llaços que va teixir amb Sarajevo i la creació del Districte 11. Per la seva banda, Mireia Belil, assessora en relacions internacionals durant l’època de Pasqual Maragall, va destacar la importància de Barcelona a l’hora de potenciar el paper de les ciutats en un moment en què, a diferència d’ara, ningú comptava que les ciutats poguessin ser actors internacionals.
La intervenció de Joan Clos va servir per destacar la posada en marxa de la Casa Àsia i el reforçament de la Casa Amèrica i l’IEMED. En aquesta època Barcelona també va aconseguir ser seu de la CGLU i la Xarxa Metròpolis. També va ser l’etapa del Fòrum Universal del Cultures que tot i les crítiques, va aconseguir mobilitzar el pensament global i va tenir un gran impacte en la transformació del litoral de Barcelona.
Jordi Hereu va destacar l’obertura de Barcelona als mercats asiàtics, un pas endavant important en l’organització de grans fires, la consolidació del Port i l’Aeroport. També es consolida l’eix Euromediterrani i l’eix de l’Amèrica Llatina. Durant aquesta etapa es posa èmfasi en la internacionalització com a línia transversal de totes les àrees de l’Ajuntament.
L’última etapa, liderada per l’ex alcalde Xavier Trias, es va caracteritzar per l’aposta de les grans fires i una aposta per les noves tecnologies i la construcció de les smart cities. També es va fer un esforç per consolidar la marca turística de la ciutat. Trias també va fer èmfasi en la importància de Barcelona com a eina de presentació de Catalunya al món.
L’acte el va clausurar la directora de la Fundació Catalunya Europa, Gemma Sendra, amb un missatge clar: “Hem de partir del que s’ha construït, de la solidesa del projecte, per continuar avançant i anar molt més enllà”.
