La democràcia no viu un moment qualsevol. Eleccions com les que acabem de veure a Brasil, les properes eleccions presidencials franceses d'abril i maig o fins i tot les eleccions espanyoles de novembre no impliquen només possibles canvis de majories de govern. Anuncien canvis d'etapa, de model de societat, de model democràtic.

Ho veiem en el llenguatge que s'ha instal·lat en una part del discurs polític: el de l'odi, de la guerra, de l'expulsió, del sacrifici... o el de la motoserra, que es va passejar de forma indecent per Madrid i davant el qual, una vegada més, la gent jove ha plantatcara.

Els qui l'utilitzen comparteixen un programa: qüestionar tot allò que obstaculitzi el seu objectiu de concentrar poder i recursos. Els destorben els drets individuals i col·lectius, les llibertats, el pluralisme, l'estat del benestar, els controls i la transparència...fins i tot la veritat i la memòria. Per això, el seu principal obstacle és la democràcia i tot allò que la sustenta.

Davant d'això, ens pot semblar que els temes del debat públic són molts i diferents: l'accés a un habitatge digne o a una sanitat pública, l'estat del benestar i les pensions, la lluita contra el canvi climàtic o la carrera tecnològica… Però en el fons tots comparteixen el mateix debat: la defensa de la democràcia com a garant de drets, justícia social i llibertats, o bé la seva substitució. La pregunta de fons és sempre la mateixa: qui decideix i qui en queda al marge.

La intel·ligència artificial n'és un dels exemples més nítids. La tecnologia avança a una velocitat extraordinària, però no és neutra. Darrere dels algoritmes hi ha interessos econòmics, concentració de poder i decisions polítiques que arriben a la nostra vida quotidiana, als nostres drets i a la qualitat de les nostres democràcies.

Qui és capaç de governar la tecnologia decideix, en part, com serà la societat de demà i modela la societat d'avui. Per això parlar d'intel·ligència artificial és parlar de sobirania, de geopolítica i de democràcia.

A Europa aquest debat ens planteja el repte de no ser només usuaris d'una tecnologia desenvolupada per altres, sinó de tenir la capacitat d'orientar-la, governar-la i posar-la al servei de les persones. La sobirania digital europea és autonomia estratègica i lluita per la competitivitat. I és sobretot una batalla democràtica.

Ho hem vist clarament aquests dies a Brasil, a les eleccions presidencials. La campanya de Lula da Silva ha hagut d'afrontar continguts falsos generats amb intel·ligència artificial, i on la justícia brasilera ha intervingut davant els continguts manipulats i exigint explicacions a les plataformes. 

Les xarxes han estat un espai central per mobilitzar i connectar amb la ciutadania, i han demostrat que són un terreny de disputa democràtica. A Europa no estem tan lluny.

Reflexions com aquesta són les que compartirem a la Conferència Anual de la Fundació Catalunya Europa amb Francesca Bria, economista i experta en polítiques digitals, actualment al capdavant de nombrosos projectes europeus de reflexió i implantació de tecnologia. 

Ens cal entendre els canvis que vivim, debatre'n les conseqüències i reivindicar la capacitat col·lectiva de decidir. Perquè no n'hi ha prou d'advertir dels riscos: cal imaginar i construir alternatives. 

Però cap tecnologia, cap institució i cap norma garanteixen per si soles la salut d'una democràcia. No hi ha democràcia sense demòcrates: persones que pensen críticament, que conviuen amb la diferència i la diversitat d’opinions, que defensen els drets dels altres i es comprometen amb el bé comú, i que no deleguen les decisions ni renuncien a intervenir en el futur.

Formar aquestes persones és una inversió democràtica, i modestament la Fundació Catalunya Europa hi contribuïm promovent el debat públic de qualitat, generant coneixement i connectant idees i persones. També ho fem amb els Premis Llegat Pasqual Maragall, que lliurarem el proper dia 5 de novembre per reconèixer l'excel·lència acadèmica dels treballs presentats. Apostar pel talent i pel pensament crític és apostar per una ciutadania més lliure i més preparada per decidir.

Defensar la democràcia és una tasca imprescindible i urgent. Però la tasca veritablement important és construir la democràcia que necessitem i ens mereixem.