El nou curs polític comença amb una mirada al 5 de novembre i les eleccions americanes. El seu resultat, més obert que mai, tindrà repercussions arreu del món, aquest cop amb el món més polaritzat dins i fora de les fronteres de cada Estat.

Mentrestant, estem seguint la configuració de la Comissió Europea i la posada en marxa de la nova etapa comunitària post 9J, ja s'ha presentat el segon dels informes encarregats en l'anterior etapa. Després de l'informe Letta "Molt més que un mercat" sobre l'actualització del mercat únic a l'era global, arriba l'informe Draghi sobre la competitivitat europea, mirant a la Xina i Estats Units i les receptes per tornar a Europa un lloc al món.

A Europa, la ressaca de la crisi financera i la bombolla immobiliària, el Brexit, una pandèmia i una guerra a la seva frontera, han fet estralls en el seu pes econòmic (i polític) però sobretot en les economies familiars europees, que veuen com el seu nivell de vida retrocedeix.

L'estratègia europea d'aposta pel Pacte Verd per pal·liar el canvi climàtic i com a motor de l'economia s'ha vist qüestionada no només pels sectors directament afectats, també per un nou populisme que aprofita els diversos malestars per atiar-los contra les polítiques ambientals i la immigració com a principals bocs expiatoris.

Tot plegat ja ens avisa que, malgrat l'augment del pes polític de la Comissió en la darrera etapa, les prioritats de l'agenda europea s'estan ressituant, també empeses per una majoria d'estats membres amb governs conservadors. Sembla clar que els anys que venen, als termes sostenibilitat, digitalització, integració europea, haurem d'afegir noves paraules clau com seguretat, competència i competitivitat.

No és casualitat que els esforços en els pròxims anys es dirigeixin cap al mercat doncs, mirant endins (competitivitat) i enfora (competència). No està en agenda la reforma dels tractats i fins i tot l'ampliació cap a l'Est, tot i ser una bona política de seguretat per Europa, sembla que no és prioritària.

Els temps de la construcció política d'Europa semblen de nou ajornats. Però la realitat és tossuda.

Tant els vells reptes com les noves prioritats exigeixen una governança europea més àgil i pròxima. Ens cal apostar per una Comissió exercint de veritable Govern europeu, lluny del veto possible d'un sol estat membre i un control real del Parlament Europeu que hauria de poder exercir cada vegada més un paper d'impuls. I sobretot, connectada al dia a dia de la ciutadania, de les empreses i sobretot de les administracions locals perquè en definitiva és a les ciutats on es concentren els reptes i les solucions del futur d'Europa.